El Ministeri d’Interior de l’estat espanyol xifra en 112.925 el nombre de robatoris amb força que es van produir arreu del país al llarg del 2017. De fet, els Mossos d’Esquadra calculen que a Catalunya es produeixen uns 2.000 robatoris al mes, i aquesta xifra tan sols contempla els habitatges. Si fem un càlcul senzill, això es tradueix en gairebé 170 robatoris al mes als habitatges d’arreu de Catalunya.
Quins són els objectes més robats? Doncs bé, els de valor. Des de quadres, a diners, figures de materials preuats, joieria, vehicles i tot el que es pugui vendre. La criminòloga nord-americana i exagent de l’FBI, Bryanna Fox, estableix en el seu estudi ‘Creating Buglary Profiles Using Latent Class Analysis: a New Approach to Offender Profiling’ (2016), que el perfil del lladre condicionarà els objectes que aquest vulgui robar. Aquesta experta americana va crear diferents perfils de criminals per tal de reduir la llista de sospitosos i va aconseguir augmentar en un 300% el nombre de casos resolts.
Basant-se en el paràmetre que la manera com es cometen els robatoris està directament relacionada amb el tipus de persona que comet el crim, la criminòloga va dividir els lladres en quatre perfils diferents: organitzats, desorganitzats, interpersonals i oportunistes. Segons el comportament delictiu que tenien, Fox analitzava la història criminal, l’edat, el mètode d’actuació, la motivació dels fets i l’escena del crim, entre altres variables.
Així doncs, la investigadora descriu el perfil d’un lladre organitzat com el d’un home, d’entre 30 i 50 anys, generalment reincident, que té una feina a temps complet i que freqüentment coneix a les víctimes a la feina. Els crims són principalment premeditats i porta eines pròpies (com trepants, serres o perforadores) a l’escena del crim per perpetrar els robatoris. Tendeixen a ser persones experimentades que actuen de manera resolutiva, assumeixen un risc elevat, estan ben organitzats i esperen un considerable botí, per tant poden tenir l’objectiu fixat prèviament.
Continuem, el segon perfil de lladre que descriu Fox són els lladres desorganitzats. Els descriu com persones joves, generalment homes, que actuen de manera espontània robant objectes de menor valor per obtenir-ne diners ràpids que assumeixen poc risc. Tanmateix associa aquests autors a persones amb addiccions que necessiten diners i generalment actuen més aviat per impuls (poden trencar finestres, portes i tendeixen a deixar rastre).
El tercer perfil l’anomena interpersonal, engloba aquells lladres que coneixen a les seves víctimes i roben objectes personals. En aquest cas, la investigadora especifica que la persona pot robar per mostrar control o generar por a una persona del seu interès.
Finalment, el darrer perfil de Fox és el lladre oportunista, és a dir, aquell que generalment és un aficionat, sovint un delinqüent juvenil, que aprofita una oportunitat per robar. Per exemple si veu un vehicle amb les claus posades, una finestra o una porta oberta, etcètera. Aquest perfil s’associa a persones que tenen un trastorn de control dels impulsos, senten un impuls irrefrenable a fer-ho i per això sovint agafen coses sense utilitat o que no necessiten.
Gràcies a l’estudi de Fox el percentatge de casos resolts va augmentar considerablement a l’estat de Florida i posteriorment es va exportar el seu model d’estudi a altres localitats. La criminòloga detalla que moltes agències policials i d’investigació tenen una manca de perfils per analitzar i estudiar els sospitosos, per aquest motiu tan sols el 12% dels delictes de robatori acaben en detenció als Estats Units.
Davant aquests fets, la Policia recomana reforçar els habitatges amb elements de seguretat que protegeixin les vivendes i persuadeixin als criminals, o almenys dificultin la perpetuació dels crims.
