Cada dia utilitzem aquests enginys: per entrar i sortir de casa, per utilitzar el cotxe, per resguardar la bicicleta i mil finalitats més. Efectivament! Parlo de les claus i els panys, aquests instruments mil·lenaris que ens acompanyen dia a dia. Però… us heu preguntat mai qui en va ser la inventora o inventor? Avui us ho expliquem!
Els orígens
Tal com publicava la revista científica Sàpiens no hi ha un acord unànime sobre els orígens d’aquest giny. Es creu que va sorgir de manera paral·lela a Mesopotàmia, Xina i Egipte. Els historiadors apunten que el giny s’hauria inventat per tancar els temples, llocs sagrats on també hi guardaven els excedents que produïen els membres de la comunitat i que generalment controlava l’autoritat religiosa i/o política. Una de les primeres claus que es coneixen data del 2.000 abans de Crist, fa gairebé 4.000 anys. En aquella època, tant el pany com la clau eren de fusta i tenien una aparença molt similar a la de les claus i els panys del segle XXI.
El mecanisme original que van inventar els egipcis consistia en un passador horitzontal de fusta que, adjuntat a la part posterior de la porta, es feia lliscar per una rudimentària guia per encaixar en un forat que es feia al brancal (els laterals interns de les obertures de les portes i les finestres). En aquella època, per accionar el pany s’havia d‘utilitzar un metall o un tros de fusta corbat que amb el temps va evolucionar i es va convertir en la clau.
L’evolució
Fins a l’arribada de l’Imperi Romà tots els panys i totes les claus eren de fusta. Els romans van incorporar-hi el metall i van procedir a desenvolupar la tecnologia que posteriorment ha permès evolucionar fins a avui dia. Als inicis de l’imperi, les claus que es construïen tenien unes dimensions desmesurades però amb el pas del temps van aconseguir reduir-les. Inicialment eren les famílies de classe alta les que disposaven de panys metàl·lics que ornamentaven amb decoracions metàl·liques. Amb la revolució industrial i la immigració massiva del camp a la ciutat cada vegada més es va incorporar el giny a les portes dels edificis, els pisos i les cases. Al segle XVIII amb l’aparició dels panys de porta va començar la tecnificació del sistema, gràcies als nord-americans Alfred Hobbs i Linus Yale.
Va ser Linus Yale qui, juntament amb el seu pare, va fundar la companyia Yale Lock Manufacturing. Ambdós van ser els inventors del forrellat de combinació, un tipus de clau i pany que encara avui en dia és una de les més comunes arreu del món. Pare i fill es van especialitzar en la creació de sistemes de seguretat per a bancs. El mateix Linus va inventar el forrellat de quadrant secret o de combinació. Al llarg de la seva trajectòria professional va produir més d’una desena de patents.
Una professió
El pas del temps i la incorporació d’aquest invent com a sistema de protecció de cases i edificis va donar pas a la professió de la persona encarregada de custodiar totes les claus d’un mateix lloc, el guardià de les claus. Per exemple, un dels museus més destacats del planeta, el museu del Vaticà, compta amb cinc persones encarregades de les claus que cada dia obren i tanquen tots els forrellats, alarmes i finestres que hi ha al museu. El responsable de tots ells és Gianni Crea, qui en una entrevista va assegurar que el museu vaticà compta amb 2.797 claus i que dediquen gairebé tres hores al dia en obrir i tancar el museu. Segons relata Crea en una entrevista, totes les claus del museu estan numerades excepte una clau, la de la Capella Sixtina, que no té número.
